Entrevista al
meu avi
LA DICTADURA DE
PINOCHET Què va passar després del Cop?
La dictadura de Pinochet ha estat àmpliament criticada tant al país com a
la resta del món per les greus i diverses violacions als drets humans comeses
en el període denominat com a Règim Militar, per la qual cosa Pinochet va haver
d'enfrontar diversos judicis fins a la data de la seva mort, encara que a causa
substancialment al seu estat de salut, mai va poder ser condemnat a cap pena.
Després del Cop d'estat de setembre de 1973, Pinochet va
instaurar un ferri i cruent règim a Xile que va causar la mort de milers de
persones i desapareguts i va provocar la fugida d'un milió de persones, que van
buscar refugi a Europa, principalment. El dictador, que va sucumbir a la seva
pròpia vanitat després de proposar un plebiscit que va perdre, sobreviu als
intents de la Justícia que pagui pel que va fer.
Pedagogia del
terror
L'11 de setembre de 1973 es
va instal·lar cruentament a Xile una dictadura que va acabar amb 150 anys
d'història republicana, va impregnar d'autoritarisme les institucions del país
i va canviar la vida dels seus habitants. A la retina dels xilens quedarà per
sempre la imatge de la Moneda en flames, els estadis convertits en presons i
les fogueres en què van cremar milers de llibres "perillosos’’
El mateix dia del cop, els
comandants en cap, amb Pinochet al capdavant, es van constituir com a Junta
Militar, van declarar el país en "guerra interna" i van decretar
l'Estat de Lloc, que es va prorrogar, excepte breus períodes, fins a 1987, toc
de queda inclòs. Pinochet va exercir el poder amb mà de ferro fins a 1990, anys
en els que va implantar un model neoliberal a ultrança que, encara que va
sanejar l'economia, va deixar més de cinc milions de pobres, segons xifres
oficials. Algunes investigacions assenyalen que la presència de forces militars
als carrers, els helicòpters sobrevolant les ciutats de nit i els arrestos a
plena llum del dia van contribuir a instaurar la "pedagogia del terror"
del règim.
Legado político
Como legado político, además, Pinochet dejó una Constitución,
aún hoy vigente, y diversos coletazos autoritarios que los gobiernos
democráticos no han podido desatar, como la figura del senador vitalicio, que
sirvió al dictador para esquivar el banquillo en el que ajustar cuentas con la
Historia. En 1988, tras negociar con algunos sectores de la oposición a la
dictadura, Pinochet llamó a un plebiscito con el que pretendió legitimar su
Gobierno. Perdió y su derrota marcó el fin de una sangrienta dictadura.
La
personalitat d'Augusto Pinochet roman oculta des de fa 30 anys després
d'unes ulleres fosques i ara s'escuda després d'una demència legal que
evita el seu judici. La seva imatge demacrada a Londres, durant la seva
detenció per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón, contrasta amb la
seva arribada a Santiago, 503 dies després. Quan el Boeing 707 de les
Forces Armades que el va portar de tornada al seu país va prendre terra a
Xile, es va aixecar de la cadira de rodes de la qual s'havia servit per
moure i va avançar per la pista de l'aeroport com ressuscitat. "La
Història mostra que els dictadors mai acaben bé", va declarar en una
ocasió a la revista 'The New Yorker'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada